Amalia Domingo Soler (1835-1909), feminista i anticlerical, va ser la veu principal de l?espiritisme del seu temps. Escrigué articles, llibres doctrinals, contes i unes memòries, i durant anys dirigí una important revista espiritista. La seva vida és el fil conductor d?un assaig narratiu senzillament fascinant.
Tanmateix, Amalia i els esperits és més que una biografia. D?una banda, és una història de la Barcelona noucentista, una ciutat en plena expansió, moderna i ambiciosa, que vol esdevenir una gran capital europea. És l?època de Companys, Prat de la Riba, Gaudí, Claramunt, el primer catalanisme, la Revolució industrial, l?Exposició Universal de 1888 i la revolució anarquista de la classe treballadora. Ja s?intueix, en definitiva, el món del segle XX, i la controvèrsia entre ciència i religió és imperant. A la vegada, també és una història de l?espiritisme, molt popular a l?Europa de l?època tant entre intel·lectuals com entre obrers i petits burgesos.
Patrícia Gabancho, escriptora i periodista, incorpora a l?assaig el transcurs de la mateixa investigació, de manera que la narració adopta un to detect
