Quan els nostres fills es queden adormits i els mirem des del llindar de la porta de la seva habitació, o asseguts al seu costat, en el matalàs, sovint desitgem ser capaços d'espolsar del seu cap totes les pors, preocupacions, inquietuds ... Més que cap altra cosa, volem que puguin lliurar-se als seus somnis, construir preciosos mons imaginaris i preservar intacta la seva innocència. Aquest és el desig que expressa el narrador de La nit, la son, tu i jo. Amb una veu càlida i poètica, Carles Sala i Vila construeix el relat dels sentiments i els bons desitjos que tot pare / tots els pares i mares experimenten alberga cap al seu fill / als seus fills. 'alberga' sona força estrany El text està acompanyat per les belles il·lustracions d'Estela de Arenzana.