La cinquantena de poemes de Les despulles d’un somni formen un autoretrat de l’autor, que es mira com si fos en un mirall trencat i reproduís el que veu en cadascun dels fragments. Els poemes tenen vida pròpia i la imatge que s’obté del conjunt és alhora realista i deformada. Tot això, amb totes les llicències pròpies del gènere.
És també un llibre polifònic, on conviuen nombrosos personatges, per als quals el lector pot imaginar una dramatúrgia, unes èpoques i uns llocs. En alguns dels poemes, Antoni Ribas Tur fa col·lidir les arrels familiars amb el present més immediat i els llocs quotidians amb ciutats com Roma i Varsòvia.
Entre el llibre d’aventures i el text iniciàtic, la ficció també és un ingredient important dels versos, per fer transcendir experiències viscudes i inventar-ne unes altres entre un passat amb tints mítics i un ara col·lectiu.