Explicar les punxes és dir tot allò que fereix i esgarrapa, que
s’endinsa i se’t clava, fins a desentrellar els orígens de la
malura que ens turmenta. És comprometre’s amb la lectura
que no pot deixar indemne, és acceptar el repte de la ferida,
de la consciència davant el que és molest, que s’enganxa a
la pell. Un exercici de coneixement que necessita la nafra,
estar alerta davant allò que ens incomoda i alhora ens fa
apreciar més la comoditat de l’estàtic i de l’esdevenidor de
l’existència, ambigua, contradictòria, agredolça, punyent.
L’estructura del poemari és solvent i ben treballada, dividida
en tres seccions que articulen el recull i el fan créixer
en poemariu i amb un primer poema a tall d’obertura que
ens aporta el títol en el seu final.
