La millor novel·la de Narcís Oller, en una edició que commemora el centenari de la seva aparició, amb pròleg de Joan Triadú.
Pilar Prim (1906) és la millor novel·la de Narcís Oller, la més madura, i, indubtablement, una de les grans obres de la literatura catalana de tots els temps. Oller hi narra el drama íntim d'una vídua jove que, en veure's condicionada per un testament i els interessos mesquins de la seva família, es deixa seduir per un home més jove que ella, iniciant una història amorosa de conseqüències imprevisibles.
La protagonista, atrapada entre les convencions de l'època i la seva llibertat i els seus sentiments, s'erigeix com una figura femenina d'una modernitat excepcional. Pilar Prim no cedeix davant la pressió de l'entorn i, com diu Joan Triadú en el pròleg, 'aquesta és la seva victòria (i per la qualitat literària), la victòria de la novel·la'.
Pròleg de Joan Triadú.
Narcís Oller
És considerat el fundador de la novel·la catalana moderna. Nascut a Valls el 1846, exerceix d'advocat i procurador dels tribunals a Barcelona, on mor el 1930. Després dels primers anys de formació eclèctica, el seu cosí Josep Yxart l'introdueix a la revista La Renaixensa. Coneix Àngel Guimerà i Víctor Català, entre altres intel·lectuals i artistes. Llegeix abundant literatura europea i clàssica.
En la seva creació Oller s'inclina, d'entrada, per la prosa realista, però el seu talent el durà a conrear també la narrativa naturalista, amb la incorporació d'elements romàntics i modernistes, i finalment explorarà el potencial psicològic dels personatges.
La brillant novel·lística de Narcís Oller ocupa un lloc destacat no només en la literatura del nostre país sinó també a Europa gràcies a obres com La papallona (1882) –precedida per una carta-pròleg d'Émile Zola–, L'escanyapobres (1884), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906), culminació del seu art.
