La filla del doctor Andrade viu en una casa pintada de blau, en un indret on les platges d’aigües tranquil·les contrasten amb el bullici que hi ha a l’altra riba. Allà les mariscadores remenen la sorra, els mariners llancen les xarxes a l’aigua i els que van a treballar esperen el vaixell que els durà a l’altra riba de la ria de Vigo.
Un matí de tardor, mentre la costa gallega es recupera dels estralls d’un temporal, l’inspector Caldas rep la visita d’un home alarmat per l’absència de la seva filla, que no es va presentar al dinar familiar del cap de setmana ni a impartir la classe de ceràmica que fa a l’Escola d’Arts i Oficis.
I tot i que res no sembla alterat a la casa ni en el dia a dia de Mónica Andrade, Leo Caldas aviat comprovarà que, a la vida, com a la mar, la més tranquil·la de les superfícies pot amagar un fons fosc ple de corrents devastadors.
