Durant la llarga guerra del Peloponnès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata –i el seu caràcter eventualment vodevilesc– ha fet que sigui l’obra d’Aristòfanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l’òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia de conflictes armats contemporanis.
