“Doneu-me un tren i un mapa i us contaré una història”, així arrenca aquest viatge que Josep V. Boira proposa durant l’Any Europeu del Ferrocarril, quan fa deu anys que la Unió Europea va declarar el corredor mediterrani projecte estratègic. Fins aleshores, era poc més que un somni, una hipòtesi, una idea en els papers acadèmics, una actualització historicista de la vella Via Augusta o una aposta perifèrica en discursos econòmics alternatius.
El geògraf Josep V. Boira repassa l’accidentada trajectòria del corredor mediterrani, des dels llargs efectes de la decisió peninsular de tenir un ample de via diferent del de la resta d’Europa fins a la situació actual. S’hi analitzen la dècada ominosa (2002-2011) i la dècada lluminosa (2011-2021), amb protagonistes tan antagònics com José M. Aznar, Eliseu Climent, Loyola de Palacio, Ana Pastor o Artur Mas. S’hi aborden projectes polítics com l’Euroregió de Pasqual Maragall o el regionalisme mediterrani d'una certa dreta, propostes que es contraposen al model centralista més dur.
