EN UN POBLE AL COR DEL BOSC DE L’ILLA ANTILLANA DE GUADALUPE, EL VEÏNAT VETLLA UN MORT, UN HOME ARRIBAT FA UN TEMPS I DEL QUAL NINGÚ EN SAP GRAN COSA. ES CUBÁ? ES UN DESERTOR? PERQUÉ HA VINGUT A GUADALUPE? QUINS DIMONIS EL PERSEGUEIXEN? LES RESPOSTES SÓN CONFUSES, PERÓ LA VERITABLE IDENTITAT D’AQUEST HOME IMPORTA POC.A TRAVÉS DE LA IMATGE QUE ELS VILATANS GUARDEN D’ELL, I DELS CANVIS QUE HA PROVOCAT EN LES SEVES VIDES, MARYSE CONDÉ DESPLEGA UNA HISTÓRIA QUE VA MOLT MÉS ENLLÁ DEL RETRAT DE LA PETITA COMUNITAT DE RIVIÉRE AU SEL. EL QUE PREN FORMA A TRAVESSA DEL MANGLAR ÉS EL CONJUNT D’UNA SOCIETAT I D’UNA IDENTITAT ANTILLANES, AMB ELS SEUS CONFL ICTES, LES SEVES CONTRADICCIONS I LES SEVES TENSIONS.
«CONDÉ DESCRIU ELS ESTRALLS DEL COLONIALISME I EL CAOS POSTCOLONIAL EN UN LLENGUATGE QUE ÉS, ALHORA, PRECÍS I ACLAPARADOR.»ANN PÅLSSON, PRESIDENTA DEL JURAT DEL PREMI NOBEL ALTERNATIUL, ÉS LA CÓMPLICE PERFECTA D’AQUESTA OPERACIÓ DE RECUPERACIÓ DE L’AUTOR TXEC, QUE JA ÉS UN REFERENT IMPRESCINDIBLE DE LA LITERATURA EUROPEA DEL SEGLE XX. 8213;COMO LA MUJER QUE RETRATA8213;, QUE LE HA VALIDO EL PRESTIGI
