Tots dos van criar-se al mateix poble: en Jim, educat i covat per una mare piadosa; en Tommy, abandonat per la seva i sotmès a un pare violent, obligat a treballar de molt jove en una serreria. I tanmateix és en Tommy qui ha fet carrera en les finances, mentre que en Jim fa la viu-viu i se li ha acabat l’atur. Trenta anys després es retroben en un pont on en Jim ha anat a pescar.
Aquesta trobada atzarosa allibera el record i engega el motor de la narració. Anem dels seixanta als dos mil i són tres els personatges que prenen la paraula: dos amics de l’ànima i la germana petita d’un d’ells. Els uneix un poble on tot just hi arriba el telèfon —i l’orfenesa, que suporten miraculosament de nens, però que els fereix en l’adultesa.
Les vides d’en Jim, en Tommy i la Siri agafen camins diferents a partir d’aquest moment, sense que puguin explicar-se què els va separar. El temps se’n va i de cop ja no ets jove: pel mig hi ha amics amb qui voldries reconciliar-te i persones a qui mai no podràs perdonar.