Joaquim Cabot és un constructor de somnis. Es podria dir que a banda del seu prestigiós ofici de joier, que va elevar la marca Cabot a l’altura de les grans orfebreries europees, la seva “joia” més gran va ser la de l’edifici del Palau de la Música. Va presidir l’Associació Orfeó Català quan aquesta va fer un salt organitzatiu i es va plantejar construir una seu permanent i un auditori, que encara avui és una de les meravelles modernistes més emblemàtiques de Barcelona i un referent en programació musical a tot el continent. Cabot és un barceloní amb vocació universal, capaç d’aplegar mitjans i voluntats per fer possibles les realitats, i també va poder vèncer les èpoques de repressió i autoritarisme que li va tocar viure. Un orfebre, escriptor, poeta, promotor, polític, líder social, mecenes i excursionista, un home idealista però al mateix temps obsessionat a materialitzar els somnis: com va expressar el dia de la inauguració del Palau de la Música, dirigint-se als escèptics: "Veniu, obriu els ulls, esteneu les mans, contempleu i toqueu el que no fóreu capaços de somniar”.
