A inicis dels anys quaranta, el Vallespir va esdevenir terra de refugiats; allà van coincidir, durant uns anys, catalanistes conservadors que havien marxat per por a les accions revolucionàries, republicans que arribaven després de la derrota, europeus que fugien de la Segona Guerra Mundial...
Hermínia, una dona a l’exili, inèdita fins al moment, és una novel·la coral on les dissortades protagonistes, dones que pateixen el jou patriarcal d’aquells anys, barregen les seves passions amb els esdeveniments històrics que els ha tocat viure; a la vila termal d’Amèlie les Bains, enmig d’una aparent tranquil·litat, on el temps passa morós entre excursions en bicicleta, partides de tenis, billar o ping-pong, glateix l’amour fou, l’engany, la venjança, l’espionatge o el suïcidi. De la mateixa manera, la natura del Vallespir, ufanosa i bellament descrita, esdevé un espai ambivalent; sovint bell i seré, a voltes es transforma en un escenari apocalíptic on s’imposa la destrucció més ferotge.
Escrita entre 1940 i 1941, Hermínia, una dona a l’exili és, a més d’una notable peça literària, un testimoni viu i dolorós d’un món en desintegració.