Miquel de Palol és un dels autors més originals i prolífics de
la literatura catalana. Ho certifica la seixantena de títols que
abraça la seva trajectòria literària o la nòmina de guardons
amb què ha estat distingida i reconeguda arreu la seva obra.
Una obra, cal dir-ho, que abasta pràcticament la totalitat de
les formes literàries, des de la narrativa de ficció fins l’assaig.
Dies Claríssims de Síria ens retorna el Palol poeta. Una veu
lírica que, des de la publicació de Delta (1973), ha anat consolidant
la seva potència expressiva i el seu magnètic poder de
seducció. El volum que el lector té entre mans n’és la prova.
A través de l’evocació, Palol, ens ofereix la imatge lumínica
i, il·luminadora, d’un món en decadència i runa; la imatge en
descomposició de “l’ésser” en el no-res: “De sobte tots els
morts són un de sol”. La mirada crítica del poeta encanona
els fluxos de la vida, l’ofec del desprodigi, l’acarnissament del
temps devastador. Versos que esbudellen la realitat i qüestionen
el miratge del viure. I tot i així, “la vida, gent, la vida
blava”, la diadema blanca de la llum mediterrània. L’origen que
és final. El final que va ser origen.