El llibre que teniu a les mans, Educar en temps difícils, és un conjunt de converses al voltant de la màquina de cafè de l’escola, en les pauses que tenim els docents en la nostra jornada. Va adreçat en particular als mestres i, en general, a totes les persones a qui preocupa l’educació, aquest autèntic pont entre la interioritat i l’exterioritat, la pròpia personalitat i una ciutadania justa i sostenible, que vulgui superar la indigència d’una democràcia avui en setge, per la mentida i el desvergonyiment.
Els docents ens hem de comprometre perquè els nostres alumnes aconsegueixin ser resistents a les lectures simples d’una realitat dominada per notícies falses i mentides interessades, que pretenen manipular i desinformar. Hem d’activar el pensament crític dels nostres alumnes, perquè educar ha de ser una forma de resistència a la manipulació, a l’oblit, a la injustícia i a la prohibició de somiar. Tot projecte educatiu ha d’empoderar la trajectòria vital individual i, alhora, assegurar una ciutadania crítica, creativa i inclusiva. L’escola ha d’aportar igualtat en la diversitat per potenciar la llibertat de l’alumnat, la capacitat de crear desitjos intel·ligents, la seva sensibilitat i la gestió dels seus fracassos.
Aspirem a formar alumnes resistents a l’adversitat, que sàpiguen fer del fracàs un aprenentatge i una oportunitat de guiar, amb bon judici, les seves vides, de manera autònoma, amb l’afany de perseguir el bé comú.
