La senyora del dimarts, de l’escriptor italià Massimo Carlotto, narra la història de Bonamente Fanzago, àlies Zagor, un actor pornogràfic de gran èxit no només a la gran pantalla sinó també a la vida real. Tant és així que exerceix de gigoló a estones lliures.
Tot va bé fins que té un ictus que posa fi a la seva carrera d'èxits. Obligat a canviar de vida i a abandonar les trobades sexuals, decideix mantenir-ne una, l’anomenada «senyora del dimarts», una clienta fidel que aquell dia de la setmana, de tres a quatre de la tarda, li paga per sexe en una pensió de mala mort. És una dona maniàtica i enigmàtica de la qual no se sap gairebé res. Però qui deu ser aquesta persona que fa que el protagonista perdi el cap? Saber-ho potser suposarà el trencament d'una relació perfecta i que tots els personatges de la novel·la en surtin malparats. Però ja se sap: «Els morts només són morts, no s’enduen res perquè no van enlloc, la merda queda per als vius».
Massimo Carlotto ens ofereix la tercera part de l’anomenada «trilogia de la crisi» —després d’altres títols com Niente, più niente al mondo o Il mondo non mi deve nulla—, un nou retrat lúcid i crític del món actual, ara amb temes com el sexe i l’homosexualitat, l’espectacle mediàtic, el periodisme d’investigació i, és clar, el concepte d'(in)justícia tan habitual a la seva narrativa. Una denúncia —un cop més— que ens demostra que la vida sempre —o gairebé sempre— és una enganyifa considerable.
