La cacera de bruixes és un fenomen històric complex aparegut a finals de l’edat mitjana i que va perdurar fins ben entrat el segle XVIII. Al llarg de més de tres centúries, milers de persones —majoritàriament dones— van ser condemnades per tribunals laics i eclesiàstics d’arreu d’Europa per haver abjurat de la fe cristiana, haver prestat homenatge i fidelitat al diable, i haver provocat la malaltia i la mort de persones, animals i conreus. Les investigacions actuals situen el Pirineu com un dels bressols d’aquest fenomen, i les Valls d’Àneu com un dels epicentres. Fou en aquestes valls on, l’any 1424, es promulgaren unes ordinacions contra el nou crim de bruixeria, considerades avui en dia com la primera plasmació legal d’aquell crim a escala europea. Aquest volum, obra d’un dels principals especialistes en la matèria, presenta els documents aneuencs originals relatius a la persecució de la bruixeria, juntament amb l’únic judici per bruixeria conservat a les Valls i una mostra de la pervivència de la lògica antibruixesca a finals del segle xix. L’edició compta també amb un estudi històric que contextualitza i analitza en detall la documentació, tot posant-la en relació amb els paral·lels europeus coetanis.