«Quan tornis jo ja no hi seré». Aquestes són les últimes paraules de S. a Matteo, dites per telèfon un dia de tardor del 1998. La frase sembla un anunci sense cap transcendència, però en realitat és un adeu. S. estava acabant d’emportar-se les seves coses del pis de Matteo després que haguessin decidit separar-se. Aquell dia Matteo torna a casa, la casa on han viscut junts durant set anys, i descobreix que S. s’ha llevat la vida. Mentre demana auxili inútilment, és conscient d’estar vivint els moments més dolorosos de la seva vida.
Ja han passat gairebé vint-i-cinc anys d’ençà d’aquella pèrdua, durant els quals Matteo B. Bianchi no ha deixat mai de plasmar en el seu cap aquestes pàgines d’una bellesa insuportable.
